Vídeo del cierre de Canal 9
Hui em sent decebuda com a valenciana i com a periodista. Ahir fou un dia dur per a la meua comunitat, ens assabentàvem de que el govern d’Alberto Fabra vol tancar Ràdio Televisió Valenciana. No vol acatar la sentència del Tribunal Superior de Justícia que els obliga a readmetre a tots els treballadors que foren acomiadats de manera arbitrària i il·legal. Els importa molt poc el que diuen els tribunals, imposen la seva política. Tancar i despatxar, sense cap mirament.
Aquesta és la solució a 24 anys de ràdio i televisió en valencià. On tots nosaltres hem passat grans estones. És nostra senya d’identitat, un bé comú de tots els valencians. Que per culpa d’uns INEPTES ha anat desgastant-se poc a poc, fins arribar al més baix.
Han tergiversat les informacions, ens han intentat manipular i per aquest motiu poc a poc l’audiència ha anat baixant fins arribar al més fons (menys d’un 5% de share). Però els principals culpables d’açò no són els treballadors (els que tots els dies anaven a la seua feina i complien amb les seues obligacions). La responsabilitat d’aquest desastre és per als polítics que han assenyalat amb el dit als nous directius (a veure quin de tots més dolent), han endollat a centenars d’amics i familiars. I inclús han comprat programació externa a productores relacionades amb els directius de Canal 9. No ho obliden, ells han intentat manipular la informació per a guanyar cada legislatura, ho han aconseguit. Però ahir acabaren amb la mà que els donava de menjar, un dels mitjans de comunicació que millor propaganda feia al Partit Popular valencià i a més amb diners públics. Era per a ells un “xollo”. Vorem el que passa a partir d’aquest moment.
El president Alberto Fabra excusava ahir el tancament d’aquest casa amb declaracions tan deplorables com: “No cerraré un colegio u hospital por una televisión inasumible”. Em resulta graciós que aquestes paraules isquen de la boca d’una de les persones que més ha retallat en sanitat i educació. Que sols s’ha preocupat per complir amb les expectatives del seu grup d’amics. Ells volien Formula 1, la tindrien. Paquito Camps se’l podia permetre, sempre financiat amb diners públics. Mai han tingut en compte els barracons i ara és l’excusa perfecta. Què vergonya!
Sempre tan atent amb unes coses i altres vegades tan descuidat. Ara 1.700 persones engreixen les cues de l’atur. Famílies que es queden sense feina per la seva irresponsabilitat i la dels seus companys. Ara no poden recolzar-se en el deute adquirit per culpa de les males gestions del PSOE. Ara han trobat una excusa millor, la crisi. Sols per deixar-nos apartats i desinformats. En fi, una mort més d’un dels drets més importants que tenim, la llibertat de premsa i d’expressió.
Amics, companys, radiooients, telespectadors… Ahir fou un dia trist, no devem consentir que aquestes coses tornen a ocórrer. Salvem ara que podem nostra educació i sanitat pública valenciana, és el poc que ens queda.

En que manos estamos?
Realmente tenemos el gobierno que nos merecemos?
No, Matias. Nos merecemos un futuro mejor. Somos un gran país, formado por personas maravillosas. Pero tenemos lo que algunos votaron. Perdón, lo que votó la gran mayoría.
Un saludo.