Esta es una entrevista que me hizo un alumno de 4º de ESO para el trabajo de final de curso. Espero que os guste.

Bon dia, Maria. Primer que tot, gràcies per acceptar aquest encàrrec i espere estar a l’altura de les circumstàncies.

1-Primer que tot, què opines del món periodístic? Pareix ser que l’ofici poc a poc va perdent fiabilitat per tot ocorregut als mitjans de comunicació al estar culpabilitzat d’una constant subjectivitat ideològica. Consideres cert aquest fenomen?

El món periodístic, des del meu paréixer, és un univers complicat i a la vegada molt poc valorat per la societat. És un tasca difícil de portar a terme i moltes vegades poc reconegut per els lector, radiooients o televidents. Tot no és posar-se davant d’un micròfon o un ordinador, hi ha una tasca molt dura darrere de cada notícia.

És cert que el periodisme no és el que abans era, els temps han canviat i per tant els mitjans de comunicació deuen adaptar-se. Cada empresa, siga del que siga, té uns fonaments, una ideologia i sobretot unes normes que es deuen complir. Al periodisme passa el mateix, els comunicadors som lliures, en definitiva som persones, i de vegades canviar un sol titular pot fer que la notícia parega totalment diferent. A la universitat, un professor em digué que posar un títol o un altre ja era subjectiu, imagineu-se el contingut de la notícia.

2- És fàcil dedicar-se al periodisme a dia d’avui?

El periodisme mai ha sigut una tasca senzilla, deus lluitar dia rere dia pel que vols, oposant-te a polítics, persones amb poder i fins i tot als teus propis companys. Sempre deu prevaldre la teua ètica per damunt de tota la resta de factors que influeixen en el periodisme. Ara amb la crisi és, encara si cap, més complicat.

Les condicions en les que viu actualment un periodista són molt diverses, alguns treballen gratis, altres per molt poc diners i uns pocs afortunats tenen el sou que es mereixen. A banda de tot açò deguem lluitar contra l’intrusisme a una professió que de vegades no es necessita una carrera universitària per a poder exercir-la. I ja per acabar, degut a la crisi econòmica són moltes les pressions que reben diàriament els comunicadors. Però, malgrat tot açò, val la pena lluitar pel que tant estimem, donar veu a les persones que de vegades no la tenen, això és bàsicament el periodisme.

3- Diuen que la televisió ha perdut la virtut d’informar que tant s’havia guanyat i que la ràdio va darrer. Potser la premsa l’única opció mitjanament acceptable o també té el mateix destí?

La televisió mai ha sigut un dels meus punts forts i menys per tractar-se de temes informatius. He sigut una amant de la ràdio, de la seua rapidesa, de la seua forma de transmetre de manera precisa les informacions. I com no, de la premsa escrita amb la seua exactitud i grans periodistes.

És real que la televisió ha perdut seguidors, la premsa rosa i comunicadors de baixa qualitat l’ha portat a la pobresa informativa. Però he destacar que hi ha molts grans periodistes també a ella, els quals han destapat casos de presumpta corrupció o inclús han obert casos judicials ja mig tancats. Aquest mitjà també té eixe poder de transmetre en imatges i veu tot allò que molts volen ocultar.

La ràdio és un mitjà que considere que mai caurà, no per la meua devoció per ell, sinó per la quantitat inimaginable de seguidors que té. És reial, a la majoria de cases s’escolta la ràdio per saber les informacions d’última hora. Per exemple, els resultats de les passades eleccions en ma casa s’escoltaven per la ràdio, per conèixer de primera mà les dades obtingudes pels partits polítics.

I pel que respecta a la premsa escrita, les coses no canviaran des del meu parèixer. Sols variarà el format, desapareixerà el paper per convertir-se tot en premsa digital. És una gran realitat encara que a mi i a molts altres periodistes ens coste acceptar-ho. L’era digital es va imposar i ha vingut per a quedar-se sense cap dubte.

4- Ara, deixant a banda el món periodístic, parla’ns una mica de tu. Com decidires dedicar-te a aquest món?

Bé, fou una decisió difícil. Sabia que el meu futur devia estar relacionat amb l’escriptura i l’enginy, no sabia ben cert que seria de mi. Però una vegada a Batxillerat vaig decidir que el periodisme era el que més m’havia marcat al llarg de la meua vida. Des de ben menuda he llegit el periòdic, he sigut fan incondicional de la ràdio però no tant de la televisió. Era el que sempre havia desitjat però el moment en el que deus decidir és complicat i costós. Molts dubtes et venen al cap. Fins que no vaig fer un recorregut al llarg del que havia sigut la meua vida, no ho vaig tindre clar. El periodisme sempre havia estat al meu costat, sent una part molt important de la meua vida. I en eixe moment jo devia tornar-li part del que ell havia fet per mi.

5- Ser periodista no significa ser escriptor però tu, en canvi, demostres prou destresa en l’art de la lletra. Quan decidires començar a escriure?

Des que era molt menuda presentava els meus escrits als concursos del col·legi, de vegades guanyava premis i de vegades no eren lo suficientment bons per poder rebre’ls. Sempre he tingut una manera d’escriure molt particular, de vegades molt agressiva, molt directa, i això no agrada a tothom.

Però la meua escriptura reial relacionada amb el periodisme començà en 1r de carrera. En aquest curs vaig llançar el meu primer blog “Gandia en flames”, en ell parlava de la festa fallera, una de les meues grans aficions, i de la cultura, una passió per a mi. Vaig aconseguir durant 4 anys que fora un dels blogs més visitats a la nostra ciutat, no per la qualitat d’aquest lloc web sinó per les nombroses publicacions que feia cada setmana. Escriure per a molts és un hobby, per a mi és la meua manera d’expressar-me, en definitiva, de viure.

6- Diuen que els blogs son ferramentes massives de difusió. El teu lloc web t’ajudat a tindre el reconeixement que actualment tens?

Com he comentat abans, Gandia en Flames fou el meu primer blog, el que em va donar cert reconeixement periodístic però sempre relacionat amb la cultura i les falles. Quan vaig acabar la carrera, indigna amb la situació actual i sobretot amb la casta política, vaig decidir escriure sobre temes socials i fer un blog de fotoperiodisme anomenat Todos decimos patata. Ell em va permetre donar-me a conèixer en el món de la política, en el món reial que tots vivim actualment. Fou, sincerament, una ‘via d’escape’ als problemes per a molta gent, i sobretot per a mi.

De segur, Todos decimos patata m’ha donat més del que jo he fet per ell. He aconseguit grans reconeixements del públic però també importants crítiques constructives que m’han format com a periodista i com a persona. Crec que els joves que vullguen dedicar-se al periodisme o qualsevol altre treball deuen donar-se a conèixer a través dels blogs, xarxes socials i en definitiva internet, és el futur.

7- Fa poc que has agafat un periòdic local. Una gran repte que estic segur que faràs d’allò més bé però, asusta, veritat? I més a tan jove edat. Et vares tirar al bou i quines son les teus primeres impressions?

Ahora Gandia és per a mi un repte, d’eixos que tant m’agraden. Un repte personal i professional. Començar en un mitjà de comunicació que poca gent coneix és difícil però a la vegada motivador. Saps que si aquesta partida la guanyes, eixiràs triomfadora i si fracassa, fracassaràs tu amb ell. Diàriament et persegueix la preocupació de si ho faràs bé o no, però quan acaba el dia, sempre, sempre tinc un somriure d’orella a orella. Faig el que m’agrada, el que he desitjat durant moltíssim anys  i sols per això ja és una satisfacció conduir aquesta nova aventura.

Fa sols 3 mesos que estic treballant a Ahora Gandia, aquesta setmana vaig rebre una gran notícia, almenys estaré 6 mesos més conduint aquest periòdic. Sempre he sigut una persona positiva, si m’han donat aquesta oportunitat de continuar serà perquè no ho hauré fet tan mal. És important en aquesta feina lluitar diàriament, és el que he fet fins a hui, i de segur continuaré fent-ho al llarg de la meua vida.

8- Parlem de les lletres. Com està la literatura en Gandia? Té futur?

Gandia sempre s’ha caracteritzat per la seua cultura, extensa i a la vegada molt diversa. Al llarg de la historia hem comptat amb grans escriptors de tota classe, clàssics i actuals, romàntics i historiadors. Però tots ells de gran qualitat.

El futur és incert per a totes les persones que no venem algo material, com puga ser un forner o un fuster. Tant els escriptors com els periodistes venem lletres, de vegades com he dit abans, poc valorades. Però la crisi i els canvis de tendències provoquen que els grans professionals s’adapten i milloren, en definitiva que traguen el millor de cada un.

M’agradaria posar un exemple d’una escriptora gandiana que està tenint molt èxit a nivell nacional, ella es diu Elisabet Benavent. Ha escrit una saga de 4 llibres, dels que li agraden a la gent jove. Reflectint les aventures de 4 amigues de mitjana edat amb tocs d’humor i sexe. Són uns llibres molt recomanables.

9- A Gandia, tenim un gran nivell en llibrets de falla i tu, com a fallera de sang ho sabràs. Què opines dels premis literaris a llibrets de falla?

Aquest any la meua comissió, Vila Nova, va rebre el 1r premi de llibret Lluís Català. És un orgull per a una falla obtindre aquest guardó, són moltes les hores que li dediquen persones cultes i professionals a aquest llibret. No és un tasca senzilla. Critiquen certes polítiques realitzades pel govern o la Federació de Falles amb un toc d’humor i sempre amb una gran qualitat literària.

Es llibrets de les comissions gandianes són un gran orgull per als fallers i de segur per a la nostra ciutat en general. Són grans obres literàries que any rere any estan realitzades per persones anònimes que duen avant aquesta tasca de manera desinteressada i altruista.

10- També tenim el Joanot Martorell i l’Ausiàs March. Creus que tenen una gran importància a nivell de la parla valenciana/catalana?

Per descomptat que sí, tenim grans escriptors de vers a la nostra ciutat. Molts d’ells poc reconeguts per la societat en general però molt apreciats pels seus lectors. Un exemple d’ells és mon tio, Jesús Ignasi Moragues, com a hobby escriu al llibret de la meua comissió, la Vila Nova. Posseïx un poder especial per fer rimes però mai ha escrit un llibre. I gràcies al llibret fa realitat una de les seues grans passions, la poesia.

11-Hi ha noms joves que començen a destacar al panorama literari de la safor, com a articulistes en els periòdics o començant a escriure. Coneixes alguns d’ells? Quin t’agrada més? Opines que té futur la nostra literatura?

Sí que conec a prou però la majoria d’ells ja tenen una vida consolidada dins del periodisme. El que més m’agrada, a part de per haver sigut company de classe durant la meua ensenyança primària, secundària i batxillerat, és José Manuel Prieto. A més de polític, és un gran periodista i per descomptat un meravellós escriptor tant de vers com prosa. Malgrat les seus idees polítiques, d’esquerres, sempre dona una visió molt particular de vegades no molt d’acord amb les idees que defensa. Això el fa millor periodista, malgrat que està en política, té els peus a la terra.

José Manuel Prieto és una de les persona a les que jo sempre li desitge un gran futur tant com a polític com a periodista ja que ha treballat moltíssim per allò que estima.  Va ser un dels estudiants punters al col·legi i a la universitat. De segur que aconseguirà tot allò que es propose.

La literatura entravessa un període un poc complicat, la crisi econòmica a les editorials, les descàrregues il·legals a Internet, etc. Però així i tot, els grans escriptors sempre es fan un lloc entre els grans, arribant fins i tot a superar-los.  Sempre he sigut una persona optimista i crec que la crisi ha perjudicat a molts professionals però també considere que ha fet traure l’enginy de moltes persones per a poder superar-la. Amb esforç i un poc de paciència, la nostra literatura arribarà al més alt.

12- Un llibre que t’haja marcat

Dime quien soy de Julia Navarro. Sempre m’ha cridat l’atenció la història, una gran desconeguda per a mi fins que vaig arribar a 2n d’ESO. Aquest llibre va aconseguir entrar a formar part dels esdeveniments més destacats de la història internacional. És llarg i de vegades costós, però va ser un abans i un després en la meua història personal. Recorde que el vaig llegir a la universitat i estava estudiant per als exàmens de juny, dia abans d’un control em vaig quedar fins les 5 del matí perquè no podia parar de llegir fins que el vaig acabar.

13- Una pintura que realment t’haja impressionat

M’agrada la pintura i l’escultura de Ripollés, moltes vegades em sent identificada amb els seus quadros. Ells transmeten fortalesa, seguretat, i sobretot optimisme. Ripollés veu la vida en colors extravagants sense límits, així es com m’agradaria viure a mi. Aquest pintor i escultor no té fronteres i crec que això es el que el fa gran com a artista.

Més que una pintura destacaria una escultura anomenada La Reina del Pez, recorde ja fa anys entrar a una casa de quadros de Gandia i veure aquesta figura. Em vaig quedar bocabadada, primer vaig pensar que era horrorosa i poc a poc vaig començar a veure els detalls, la perfecció de l’obra i sobretot la seua originalitat. Si algun dia m’ho puc permetre econòmicament, sense dubte la compraré.

14- Últimament, els llibres estan caiguen una mica en desús, el e-books li lleven un poc de protagonisme. Com és la biblioteca privada teua, Maria?

Sóc partidària del paper. No hi ha res millor que llegir un llibre mentre toques i sents l’olor de les pàgines. Però així i tot, em varen regalar un e-book, el qual porte sempre a la meua bossa quan dec anar a València o esperar en algun lloc. Sempre he comés el mateix error, llegir prou llibres al mateix temps. Mai acabe un sense haver començat un altre. Són manies lletges que formen part de la meua vida.

La meua biblioteca és molt extensa. Estanteries repletes de llibres de tot tipus. Sempre m’ha apassionat el periodisme, en la meua biblioteca la gran part dels llibres el tenen com a tema principal. Però també sóc jove, m’agraden els llibres romàntics i actuals. El que no trobareu mai a la meua biblioteca són novel·les de terror, em donen fàstic i a més molta por. Sempre he pensat que llegir és un entreteniment, una forma de vida peculiar, no estem per a patir més.

Moltíssimes gràcies, Maria, pel teu temps. M’ha ajudat a fer l’entrevista l’ajudant en pràctiques del meu mestre que ell coneix un poc més de la literatura i el periodisme.

Si desea contactar conmigo, escríbame aquí.